Fou inventada pel químic
anglès W.W. Nichol el 1889.
Els negatius més
adequats per aquesta tècnica són els que presenten una amplia gama tonal.
La solució consta de:
SOLUCIÓ A
- Citrat fèrric amoniacal (verd) -- 9g
- Aigua destil·lada a 20 ºC -- 33
ml
SOLUCIÓ B
- Àcid tartàric -- 1,5 g
- Aigua destil·lada a 20 ºC -- 33 ml
SOLUCIÓ C
- Nitrat de plata -- 3,8 g
- Aigua destil·lada a 20 ºC --33 ml
Un cop preparades les tres emulsions es mescla la A amb la B, i per acabar
s’afegeix lentament la C, sense deixar de remenar.
L’emulsió s’aplicarà sobre el suport escollit. Deixarem que s’eixugui del
tot, i ho exposarem al sol. L’Exposició acostuma a ser bastant breu: uns 2min.
Però depèn molt del tipus de suport i de la intensitat del sol.
Després de l’exposició caldrà rentar la còpia en aigua corrent. Després
haurem de fixar-la, i posteriorment farem un últim rentat en aigua corrent.
En el primer rentat s’eliminen les
sals fèrriques. L’aigua no hauria d’estar molt per sota dels 20ºC.
- Durada: 3 - 5min
El fixat es prepara en un cubeta:
BANY DE FIXAT (5 min)
- Tiosulfat de sodi -- 25g
- Aigua a 40 ºC -- 500 ml
Ho deixarem refredar fins a 20ºC (només cal que estigui calent per a mesclar-se)
Ho deixarem refredar fins a 20ºC (només cal que estigui calent per a mesclar-se)
El rentat final ha de ser d’aigua corrent
durant 40 min
 |
