Cianotípia


Fou inventada per Sir John Herschel el 1842. És una de les tècniques de positivat més econòmiques i senzilles del segle XIX

La solució consta de:

SOLUCIÓ A

- Citrat fèrric amoniacal (verd) -- 20g
- Aigua destil·lada a 25 ºC --100 ml

SOLUCIÓ B

- Ferricianur de potassi -- 8g
- Aigua destil·lada a 25 ºC -- 100 ml

L’emulsió sensible es prepara mesclant en parts iguals la solució A i la B. Per a emulsionar el paper utilitzarem un pinzell pla o un pinzell-esponja. Evitant que les parts metàl·liques s’oxidin i afectin a l’emulsió
Haurem de deixar eixugar el paper totalment, i després l’exposarem al sol amb el negatiu a sobre dins la premsa (fusta + vidre). A mesura que l’emulsió reacciona als rajos UV, el seu color canvia passant de groc a verd, i de verd a un to grisós. Aquest to gris ens serveix de guia per a determinar el final de l’exposició.

Després de l’exposició caldrà rentar la còpia en aigua corrent. En aquest rentat cal eliminar totes les sals de ferro que no hagin reaccionat. S’ha de netejar fins que desapareguin els vels de color groc.

Un cop neta, podem intensificar el seu color blau si la banyem en una dissolució d’aigua amb un 10% d’aigua oxigenada. Després es torna a netejar amb aigua corrent.
Tot el procés de rentat pot durar entre 15 i 30 min, depenent del gramatge de paper i de la seva porositat


FOTOGRAMES 

- els blaus (cianotípia)
- els negres (sobre paper baritat)